Negociant amb la salut dels valencians

El conseller de Sanitat de la Comunitat Valenciana va anunciar que la Comunitat seria de les primeres a aplicar el copago (repago) farmacèutic, i ara anuncia la privatització de la gestió de la sanitat. L’argúcia inventada per  implantar aquest negoci és que en cas contrari es pujarien els impostos als valencians. Per què el PP valencià no deixa de mentir? Si aquestes empreses van a haver de pagar un cànon de 180 milions d’euros a la Generalitat, d’on va a eixir aqueixos diners? Clarament de les butxaques dels valencians, que tard o d’hora passaran “per caixa”, deixaran de ser pacients o convalescents a simples clients (la nova Fe augurava ja la privatització, en construir només habitacions individuals, com ocorre en els centres sanitaris privats, o és que jo sóc molt mal pensada?).


Quines empreses seran les afortunades per a aquesta gestió?, serà la tan famosa i vinculada al PP societat CAPIO? CAPIO, multinacional sueca, és una de les companyies sanitàries més importants d’EUA, relacionada amb càrrecs del PP:

– La sotsdirectora d’investigació d’aquesta empresa és germana del conseller de Sanitat de Castella-la Manxa.

– Manuel Lamela, home de confiança del PP (exjefe de gabinet de Rato) és màxim dirigent de Madrid *Medical *Destination, la qual té entre els seus socis a *CAPIO.

– CAPIO està negociant la compra de Ribera Salut, empresa en la qual participen Bankia i CAM, (ací apareix la figura del senyor Rato) la qual gestiona ja quatre zones hospitalàries de la Comunitat.

CAPIO dirigeix quatre hospitals a Madrid (la senyora Aguirre sempre pel mig en aquests tripijocs), i serà la pròxima gestora d’altres quatre hospitals de Castella-la Manxa.


La sanitat en aquestes ciutats ja s’ha convertit en un negoci per a empresaris i polítics i va camí de fer-ho ací a la Comunitat, per la qual cosa no puc deixar de preguntar-me: anem a seguir impassibles davant aquests vertaders espolis?, quina classe de persones ens governen, que tenen la fredor d’anteposar els seus propis interessos al benestar dels seus conciutadans, la majoria dels quals han dipositat la seua confiança en ells i que ara es veu traïda? Des d’ací convide a la reflexió, sobretot no ens condemnem al silenci, reclamem el que és nostre. La gratuïtat i universalitat de la sanitat és un dret reconegut constitucionalment: no permetem ni un robatori més, que no comercien amb alguna cosa tan important, la nostra SALUT i sobretot que deixen de costat ja la fal·làcia que la sanitat és insostenible, perquè en aquest cas anaven a mostrar tant interès empreses privades a gestionar una mica del que no obtindrien beneficis?

Font: Marta Martín 

Deja tu comentario