La veu d’un poble

Adéu a la nostra veu, adéu RTVV. Fa dues setmanes es complia un any sense la nostra cadena de ràdio i televisió pública. Una cadena que va ser, a mans del PP, supra-finançada, corrupta, moralment putrefacta i periodísticament incorrecta. Una cadena pagada amb diners públics que va ser utilitzada com un bé -i molt valuós- privat, per als interessos d’un partit. Un partit que va privar un poble d’escoltar la veu necessària de la pluralitat. Però això ja no és cap sorpresa, no?

Ara el mateix home que va prometre que, en eixir elegit alcalde de Xàtiva, mouria terra i mar- literalment- per portar la platja fins el municipi dels xativins, diu que vol obrir una nova ‘Canal 9’, però en versió privada. I per què no, finançada per ell mateix, l’honorable Alfonso Rus. Algún desconfiat podria pensar que una cadena gestionada per un polític tendria a convertir-se en una eina per fer propaganda pura i dura, i no en un instrument de difusió de informació plural i veraç. Pensa mal i acertaràs, diuen. I per què ara, senyor Rus? És que acàs se n’ha adonat que controlar l’agenda dels mitjans era un punt a favor perquè el PP guanyara les eleccions al País Valencià?

Si hi ha una cosa que destaca per sobre la resta de les característiques de la nostra assassinada RTVV aquesta és, sens dubte, la seua capacitat propagandística i d’ocultació d’informació. Com s’explica sinò, senyories, la ignorància envers l’accident del metro de València del 3 de Juliol de 2006 on van morir 43 persones. Com s’explica sinò que el Partit Popular ocupe el govern des de fa més de vint anys, quan les seues polítiques són profonament qüestionables. Si més no, els valencians ja hauriem d’estar acostumats a que ens prenguen el pèl. La nostra història es va construir així, amb Consuelo Reina al capdavant de Las Provincias. Una periodista amb un objectiu polític en consonància amb el de la dreta valenciana va estendre el blaverisme i l’anti-catalanisme. Els beneficis per als conservadors han sigut evidents. Les conseqüències nefastes per a la societat valenciana, també semblen òbvies.

Els mitjans com a ferramenta de demolició de la nostra cultura i identitat com a poble, com a instrument polític, són la marca de la dreta. Però resistim. El valencià, menyspreat per alguns i relegat a ser una llengua minoritzada- que no minoritària- , encara viu als pobles i al vocabulari de la safor, la costera, el camp de túria, els serrans, l’horta sud… i tota una tira de comarques que no canviaran la parla i l’escriptura amb que han crescut, per una nova imposada des de la burocràcia central. La veu del poble valencià no va a morir mentre hi haja gent que l’estima i la parla, però si va a tindre molt difícil perviure en els àmbits d’ús institucionals si els individus que els ocupen ni tan sols saben pronunciar dues frases sense caure en els barbarismes més angoixosos. Hem de fer-nos, doncs, amb les rendes de les nostres institucions. Dient adéu a la classe política castissa i rància, podrem dir de nou hola a RTVV, podrem reobrir la cadena pública que difonga la nostra veu.