Quatre agents de la Policia Nacional del CIE de Sapadors van donar una pallissa a un intern que va sol·licitar assistència sanitària “perquè sentia un fort dolor en el meu queixal inferior dret”, segons consta en la denúncia que la víctima va presentar en el jutjat de guàrdia de València dilluns passat. El xic també els acusa d’haver-li aïllat en una habitació sense ni tan sols donar-li aigua mentre li miraven “i reien”, la qual cosa li va provocar un estat d’ansietat i frustració que li va portar a autolesionar-se.
En la nit del dimecres o dijous de la setmana passada -el jove no recorda la data amb precisió-, I. B. va prémer el timbre de la cel·la per a avisar a la policia mentre cridava de dolor i reclamava atenció sanitària per al seu queixal. Passats uns minuts, assegura que 4 policies van entrar amb “actitud violenta” i un d’ells li va donar una espenta que el va tirar al sòl. En aquell moment, els agents “van començar a colpejar-me donant-me puntades en el cos”; I. B. va tractar de protegir-se, però afirma que un agent li va donar una forta puntada al cap que li va donar a l’ull. L’informe mèdic de l’exploració que li van realitzar un dia després va constatar “múltiples excoriacions superficials longitudinals en tòraxs i membre superior esquerre” i “hematoma peritobitario esquerre”.
Després de l’agressió, presenciada pels companys de cel·la, els policies “em van agarrar fortament i, amb les mans immobilitzades darrere de l’esquena” li van traure de la cel·la. No el van portar al metge del CIE sinó que a “espentes” el van baixar al pis inferior i el van tancar durant una hora en una habitació. I. B. explica al jutge que durant aquell temps va patir forts dolors pels colps que havia rebut, que es van negar a donar-li aigua i va veure, a través de la finestra del l’habitació, “com els policies reien mentre em miraven”. Confessa que aquella situació li va provocar un fort estrés, ansietat i frustració, per la qual cosa va arribar a tal grau de desesperació que “em vaig produir una sèrie de talls en el cos amb un metall que vaig poder extraure de la persiana (…) arribant a tindre ganes de suïcidar-me per haver viscut una situació tan difícil sense que ningú parara atenció a les meues queixes i dolors”. L’endemà el van portar a un centre mèdic i li van receptar diferents medicaments que havia de prendre cada 8 hores, però fins al dia 25 no li van donar cap, afirma en la denúncia.
La víctima sol·licita al jutge que s’aporten els enregistraments de les càmeres del CIE, la identificació dels agents de servei que podien haver participat en els fets, la presa de testimoniatge als testimonis i que li explore el metge forense. A més, argumenta que en estar privat de llibertat sota la custòdia de l’Estat, aquest és responsable indirecte de l’agressió i no pot autoritzar la seua expulsió perquè s’estaria protegint a si mateix. Per tant, reclama que se suspenga la seua expulsió, “havent de prevaldre la meua condició de víctima fins que s’esclarisquen els fets”.
La Campanya pel Tancament dels CIE i la fi de les deportacions també exigeix que es paralitze la seua expulsió mentre s’investiga l’ocorregut, es determinen les responsabilitats directes i indirectes i es castiga els culpables. Exigim que no torne a succeir el mateix que en anteriors casos de presumptes agressions policials en el CIE: queden en la impunitat perquè s’actua amb diligència per a expulsar a la víctima, però no es té la mateixa urgència a investigar la denúncia i acaba sent arxivada per absència de l’interessat.
Sense protocol de prevenció de suïcidis
Les circumstàncies d’aquest nou cas de denúncia d’agressió guarden estreta relació amb les deficiències de funcionament detectades en el recent informe sobre Sapadors del Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura (MNP) del Defensor del Poble (https://mapamnp.defensordelpueblo.es/%2faccesibilidad%2f2772022172058resumen.PDF). El document recull les conclusions de l’última visita a aquest CIE realitzada per personal tècnic del MNP el 18 de novembre de 2021.
Més de dos anys després del suïcidi en Sapadors de Marouane Abouobaida, “no existeix un Protocol de Prevenció del Suïcidi pròpiament dit, ni una valoració específica de l’estat de salut mental o afectació emocional per l’internament en el CIE, així com tampoc es valora el risc suïcida, ni tan sols la història clínica té un apartat per a l’exploració psicopatològica”, s’afirma en l’informe. I. B. va reconéixer que mentre va romandre aïllat en una habitació va tindre pensaments suïcides i es va arribar a autolesionar, però en cap moment va actuar la policia per a evitar mals majors. La policia de Sapadors també va aïllar a Marouane i només va intervindre quan ja s’havia llevat la vida.
La manca d’assistència psicològica o psiquiàtrica en Sapadors és especialment greu davant la “pressió mental” que pateixen els interns per la falta d’activitats en el centre i que “desencadena emocions de ràbia, frustració, apatia, etcètera”, segons posa en evidència el Defensor. Per això, en l’informe del MNP es demana que es cree una consulta d’assistència psicològica i psiquiàtrica. Resposta del CIE de Sapadors a aquesta recomanació: sense resposta.
A més, quan es produeixen casos com el d’I. B. no existeix un procediment sobre com actuar ja que en Sapadors “es manca de llibre de queixes de maltractaments i de protocol de tramitació de queixes i denúncies per maltractaments”, es denuncia en l’informe. I. B. ni tan sols va poder donar el número de placa dels policies als quals ha denunciat perquè molts d’ells no la porten visible, tal com constata el MNP. I si la policia li haguera permés acudir al servei mèdic del CIE tampoc se sap quin destí haguera tingut el comunicat de lesions perquè el personal mèdic l’haguera remés al director del CIE perquè decidisca el tràmit a seguir. El MNP li torna a exigir al servei mèdic que remeta els comunicats de lesions directament al jutjat de guàrdia i al jutjat de control del CIE ja que així ho estableix la llei d’enjudiciament criminal.
Sapadors, igual que tots els CIE, continua sent un lloc sense dret a tindre drets.