L’any 2026 ha marcat una fita administrativa històrica per al patrimoni públic valencià. Després de dècades d’ambigüitat jurídica i dades registrals incompletes, la Diputació de València ha inscrit formalment al seu nom la Plaça de Bous de la ciutat en el Registre de la Propietat. Amb aquest moviment, la institució provincial regularitza la situació del cosso del carrer Xàtiva, posant fi a una llarga disputa silenciosa amb l’Hospital General, entitat que històricament figurava com a beneficiària de les seues rendes i que molts consideraven la propietària ‘de facto’ de l’immoble des de mitjans del segle XIX.
L’origen d’aquest conflicte de titularitat es remunta a l’any 1850, quan es va projectar l’actual plaça de rajola vista, obra de l’arquitecte Sebastián Monleón Estellés. El recinte, inspirat en el Coliseu romà, es va construir sobre uns terrenys que llavors es trobaven extramurs de la ciutat, al costat de l’antiga Porta de Russafa, i que pertanyien originàriament a l’Hospital General. De fet, llicenciat en benefici del General, gaudia des del segle XVII de privilegis reials atorgats per Felip III i Felip V per a organitzar corregudes de bous a València amb caràcter exclusiu, amb l’objectiu de recaptar fons per a sufragar l’atenció dels pobres i malalts. Aquesta unió entre la festa taurina i la beneficència va fer que la plaça i l’hospital foren vistos com un tot indissociable durant segles.
No obstant això, la relació entre ambdues institucions va canviar radicalment l’any 1868. Després de la Revolució de ‘La Gloriosa’, el govern espanyol va atribuir a les Diputacions Provincials l’administració de tots els establiments de beneficència. A partir d’eixe moment, l’Hospital General va passar a dependre administrativament de la Diputació de València. Aquesta dependència va crear una zona grisa jurídica: l’Hospital mantenia la ‘propietat moral’ i històrica dels terrenys i els privilegis, però la Diputació era qui exercia el control administratiu real de l’entitat i, per extensió, de la plaça de bous que s’havia alçat sobre el seu sòl.
Durant més de setanta anys, aquesta situació d’indefinició es va mantindre sense grans problemes, mentre els beneficis de l’explotació taurina continuaven destinant-se al manteniment de l’Hospital General Universitari de València. Però el creixement de la burocràcia moderna i la necessitat de regularitzar els inventaris de béns públics van portar a descobrir que, sorprenentment, la Plaça de Bous no estava inscrita oficialment a nom de cap de les dues entitats en el Registre de la Propietat. Això va forçar la Diputació a prendre la iniciativa el gener d’aquest 2026 per a consolidar la seua titularitat jurídica formal, al·legant que l’immoble forma part del seu patrimoni fundacional com a administradora de la beneficència provincial.
Després d’aquesta inscripció registral, la Diputació de València es converteix en la titular legal plena del recinte. Això li permetrà gestionar de manera més àgil les inversions estructurals que la plaça necessita, com ara les recents reformes en els sistemes d’il·luminació i seguretat que s’estan duent a terme durant 2025 i 2026. Malgrat que la titularitat ja és clarament de la institució provincial, la Diputació ha confirmat que mantindrà el compromís històric de vincular part de la gestió i dels ingressos culturals del recinte —que a més de festejos taurins allotja el Museu Taurí i diversos esdeveniments— al suport de les activitats de l’Hospital General, preservant així el vessant solidari que va donar origen a la construcció de la plaça ara fa vora 180 anys.
