L’Audiència Provincial de València ha dictat una resolució clau que limita l’abast polític de la investigació judicial sobre la catàstrofe de la DANA d’octubre de 2024. En un auto datat el 6 de març de 2026, la Secció Segona de l’alt tribunal valencià ha confirmat el rebuig definitiu a la pretensió de diverses acusacions populars, encapçalades per l’organització HazteOir i amb el suport de Vox, de citar com a testimoni el president del Govern, Pedro Sánchez. Amb aquesta decisió, els magistrats donen suport a la línia marcada prèviament per la jutgessa d’instrucció de Catarroja, qui ja havia descartat la utilitat d’aquesta prova per a l’esclariment dels fets.
Els arguments dels sis magistrats que componen la Sala són contundents i es basen estrictament en criteris de dret processal. Segons l’auto, la declaració del president del Govern central ‘manca de qualsevol utilitat probatòria’ per a la causa. El tribunal considera que les peticions de les acusacions tenen ‘clars tints prospectius’, una pràctica prohibida en l’ordenament jurídic espanyol que consisteix a investigar sense indicis previs suficients per a veure si es troba algun element incriminatori. En aquest sentit, els magistrats adverteixen que el procés penal no pot convertir-se en una eina per a la confrontació política ni en una ‘excursió de pesca’ d’evidències inexistents.
L’Audiència assenyala que la sol·licitud d’HazteOir es recolzava en meres conjetures sobre una comunicació via missatge de text que Sánchez va mantindre amb el llavors president de la Generalitat, Carlos Mazón, a les 22:50 hores de la nit de la riuada. El tribunal recorda que, a eixa hora, la tragèdia ja s’havia desencadenat en tota la seua magnitud i les decisions més crítiques per part del CECOPI ja havien estat preses o, en molts casos, ja eren impossibles d’executar per la força de l’aigua. Per tant, conéixer el contingut exacte d’eixa conversa tardana no aporta cap llum sobre la cadena de comandament i les possibles negligències durant les hores prèvies, que són el vertader objecte de la instrucció.
D’altra banda, la resolució subratlla que el dret a la prova de les parts no és ‘absolut ni incondicional’, sinó que ha d’ajustar-se a paràmetres de racionalitat i rellevància. La Sala ja havia dictaminat en anteriors resolucions que la competència del comandament únic de l’emergència el dia 29 d’octubre corresponia exclusivament a la Generalitat Valenciana, d’acord amb el marc competencial d’emergències. Per tant, intentar derivar responsabilitats cap a l’Executiu central mitjançant la citació de Sánchez es considera un intent d’expandir la causa cap a àmbits que no corresponen al procediment actual.
Aquest auto se suma a una llarga llista de resolucions (prop de quaranta) en les quals l’Audiència de València ha recolzat de manera majoritària les decisions de la jutgessa instructora de Catarroja. Fins ara, la justícia s’ha negat sistemàticament a convertir el procediment en un macroprocés polític, centrant els esforços a determinar les responsabilitats tècniques i administratives dins de l’àmbit de l’administració autonòmica i dels organismes de conca. Amb aquest tancament de files jurídic, la instrucció continua el seu curs centrant-se en les hores crítiques de la vesprada del 29 d’octubre i en les decisions que es van prendre —o es van deixar de prendre— en el centre de coordinació de l’Eliana.
