En un gir judicial de gran transcendència política, la jutgessa que instrueix la causa per la gestió de la dana ha dictat una resolució que tanca un dels fronts de polèmica oberts en les últimes setmanes. La magistrada ha descartat qualsevol tipus de responsabilitat penal o administrativa per part del ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, en el desastre que va patir la Comunitat Valenciana. La decisió ha estat argumentada amb claredat: les competències d’emergències corresponien, en última instància, a la Generalitat Valenciana, que actuava com a l’únic ‘garant’ de la seguretat de la ciutadania.
Aquesta resolució és un cop d’efecte per a aquells que havien intentat derivar part de la culpa cap al Govern central, especialment pel que fa a la gestió de les infraestructures ferroviàries i les carreteres de l’Estat durant les hores més crítiques de la tempesta. La jutgessa sosté que, si bé el Ministeri de Transports té la responsabilitat de mantenir i gestionar aquestes xarxes, la decisió final d’alerta i el comandament de la protecció civil d’aquell dia fatídic residien exclusivament en l’òrgan d’emergències autonòmic.
Dins de la interlocutòria judicial, s’especifica que el ministre Puente va actuar conforme als protocols de col·laboració interinstitucional, posant els recursos de l’Estat a disposició de la Generalitat tan bon punt se li va requerir, o fins i tot oferint-los de manera proactiva. La magistrada subratlla que no existeix cap omissió del deure ni negligència per part del Ministeri, ja que la cadena de comandament de l’emergència estava clarament establerta en favor de l’administració valenciana des del primer moment de l’activació de la fase de preemergència.
La reafirmació de la Generalitat com a ‘garant’ és potser el punt més sensible de tota la resolució. Per a la justícia, ser l’ens garant significa tenir l’obligació legal i moral d’evitar el resultat lesiu, en aquest cas la pèrdua de vides humanes i els danys materials massius. Aquesta figura jurídica posa el focus en el Consell de Carlos Mazón, ja que la responsabilitat d’enviar l’alerta als telèfons mòbils de la població i de coordinar els serveis de rescat depenia directament de la Conselleria de Justícia i Interior, a través del Centre de Coordinació d’Emergències (CCE).
Des del Ministeri de Transports, la notícia ha estat rebuda amb satisfacció. Óscar Puente, que s’ha mostrat molt actiu en les xarxes socials i en compareixences públiques defensant la seua gestió de la crisi, veu ara com la justícia valida el seu relat dels fets. El ministre sempre ha mantingut que la seua prioritat va ser la reconstrucció de les infraestructures danyades per a restablir la mobilitat el més ràpid possible, una tasca que la mateixa magistrada reconeix en la seua interlocutòria com a ‘eficaç i diligent’.
Per contra, la Generalitat Valenciana es troba ara amb un front judicial que es va estrenyent. La consideració d’ens garant per part de la jutgessa podria obrir la porta a futures imputacions per delictes d’imprudència greu si es demostra que les alertes no es van enviar a temps o que la gestió de l’emergència va ser deficient per una manca de diligència en les hores prèvies al desbordament dels barrancs.
Aquesta resolució judicial s’afegeix a la llista d’informes i proves que aniran conformant el judici de la dana. El debat polític sobre les competències i la coordinació entre administracions sembla estar resolent-se en l’àmbit dels tribunals, on la claredat dels fets s’imposa sobre les estratègies de distracció de les parts implicades. El camí judicial és encara llarg, però la posició de les diferents peces en el tauler sembla estar cada vegada més definida per la jutgessa d’instrucció.
