El sector agrari valencià, un dels motors econòmics de la Comunitat, ha rebut una notícia que feia temps que esperava amb delit. El Consell de la Generalitat ha anunciat una línia d’ajudes directes per a la reconstrucció de les explotacions agrícoles que van quedar totalment arrasades per la força de la dana. La mesura contempla una subvenció de 6.000 euros per hectàrea per a la replantació de cítrics, hortalisses i altres cultius tradicionals que van ser sepultats pel fang o arrencats de soca-rel per les riuades del passat 29 d’octubre.
Aquesta injecció econòmica és un baló d’oxigen per a milers de famílies agricultores de l’Horta Sud, la Ribera Alta i la Foia de Bunyol. Milers d’hectàrees de taronjers, clementines i vinyers van quedar inutilitzades pel llot i les restes de fusta i plàstics que les aigües van arrossegar des de les zones altes. ‘No és només la collita d’un any la que hem perdut, és el patrimoni de tota una vida de treball’, expliquen des de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA), que ha estat una de les veus més crítiques amb la lentitud de les administracions a l’hora d’oferir solucions reals per al camp.
El pla d’ajudes se centra en la recuperació de la capacitat productiva. Per a rebre els 6.000 euros, els agricultors hauran de demostrar que han realitzat les tasques de neteja, desbrossament i preparació del terreny, així com l’adquisició de nous plantons de qualitat certificada. D’aquesta manera, el govern valencià vol assegurar-se que els fons públics es destinen exclusivament a la represa de l’activitat agrícola i no a la simple compensació de pèrdues passades. La mesura també inclou una partida específica per a la reparació de sistemes de reg per degoteig i basses de reg que van patir danys estructurals greus.
Dins del sector, hi ha una barreja d’esperança i escepticisme. Si bé la xifra de 6.000 euros per hectàrea es considera un pas important, molts agricultors adverteixen que el cost real de replantar un hort de tarongers des de zero és molt superior, ja que inclou anys de cures abans que els arbres tornen a ser productius. ‘Un taronjer necessita entre quatre i cinc anys per a donar fruita comercialitzable; durant aquest temps, l’ajuda de 6.000 euros és només una fracció del que haurem d’invertir en aigua, adobs i mà d’obra’, se n’exclamen des de les cooperatives de la zona de Carlet i Alzira.
A més del suport econòmic, el camp valencià reclama una reforma profunda de les assegurances agràries (Agroseguro). La dana ha posat de manifest que el sistema actual no està preparat per a fer front a catàstrofes climàtiques d’aquesta magnitud, deixant molts agricultors sense cap tipus de cobertura per no haver pogut pagar unes primes cada vegada més cares i amb menys prestacions. Des de la Unió Llauradora i Ramadera s’exigeix que el Govern central i la Generalitat col·laboren per a crear un fons de garantia que protegisca els cultius davant de situacions excepcionals que el canvi climàtic ja ha convertit en habituals.
La recuperació del camp valencià no és només una qüestió de diners, sinó també de preservació del territori i de la nostra identitat. L’abandonament de les terres que no puguen ser replantades suposaria un risc afegit d’incendis i de degradació ambiental en les zones perifèriques de les grans ciutats. Per això, la Generalitat ha vinculat aquestes ajudes a la necessitat de mantenir un cinturó verd al voltant de l’àrea metropolitana de València, actuant com a barrera natural i reserva de biodiversitat davant de l’avanç del ciment.
En resum, els 6.000 euros per hectàrea són el primer gran pas per a evitar que el sector agrari de la Comunitat Valenciana col·lapse definitivament després del desastre de la dana. Ara, el repte és que la burocràcia no bloquege l’arribada d’aquests fons i que els agricultors puguen tornar a les seues terres abans que la nova campanya de plantació es perda. La supervivència de l’agricultura valenciana depèn d’aquesta rapidesa institucional per a reconstruir un paisatge que ha estat la nostra senya d’identitat durant segles.
