El clam de les persones afectades per la catàstrofe de la dana del passat 29 d’octubre s’ha tornat a sentir amb força als carrers i a les institucions valencianes. Diverses associacions de víctimes han alçat la veu per denunciar el que consideren una ‘negligència institucional’ sense precedents per part del Consell de la Generalitat Valenciana. El seu missatge és clar i directe: no busquen venjança, sinó una justícia real que depure les responsabilitats d’aquells que no van saber o no van voler protegir la ciutadania en el moment més crític.
La gestió de l’emergència ha deixat una sensació d’abandonament profund en moltes de les localitats de l’Horta Sud i la Ribera Alta. Segons els representants d’aquestes associacions, el retard en l’enviament de l’alerta Es-Alert als telèfons mòbils va ser la causa directa de moltes de les pèrdues humanes que es podrien haver evitat. ‘Estàvem treballant, comprant o a casa sense saber que el perill ens venia damunt fins que ja va ser massa tard’, relata un dels portaveus de l’associació de víctimes de Catarroja. Aquesta percepció d’ineficàcia s’ha vist agreujada per les explicacions contradictòries que s’han donat des del Palau de la Generalitat.
Dins del moviment social que s’ha generat, existeix un consens en el fet que la responsabilitat no es limita només a les hores del desbordament dels barrancs, sinó que s’estén a la falta de prevenció i manteniment de les infraestructures hidràuliques durant els mesos previs. Les víctimes recorden que existien informes tècnics que advertien de la vulnerabilitat de certes zones davant d’episodis de pluges torrencials, i que aquests avisos van ser ignorats o guardats en un calaix. Per a molts, aquesta és la prova més evident de la mala gestió que ara ha de ser jutjada.
La demanda de les associacions no es limita a l’àmbit polític, sinó que s’ha traslladat ja a la via judicial. S’han presentat diverses querelles col·lectives contra els màxims responsables d’Emergències i el mateix expresident Carlos Mazón. L’objectiu és que la instrucció judicial arribe fins al fons de la qüestió, analitzant no només les decisions preses durant la vesprada del 29 d’octubre, sinó tota la cadena de comandament i els protocols d’actuació que van fallar estrepitosament. Les víctimes demanen transparència total i que no s’utilitze la política com a escut per a evitar les conseqüències legals de la inacció.
A més de la justícia penal, les famílies afectades reclamen una millora substancial en les ajudes econòmiques per a la reconstrucció. Denuncien que la burocràcia és lenta i que molts dels recursos promesos encara no han arribat a les llars que ho van perdre tot. ‘Estem vivint una segona tragèdia, la de l’oblit institucional’, afirmen des de Paiporta, una de les poblacions més castigades. La falta de subministraments bàsics en alguns punts i la dificultat per a accedir a habitatges temporals dignes són altres de les queixes recurrents que les associacions estan canalitzant.
La pressió social exercida per aquests col·lectius ha obligat a l’actual Consell, liderat per Juanfran Pérez Llorca, a fer promeses de canvis en els protocols d’emergències. No obstant això, per a les víctimes, aquestes mesures arriben tard i no serveixen per a reparar el dany causat. Insisteixen que qualsevol canvi en el sistema de protecció civil ha d’anar acompanyat d’una assumpció de culpes pel que va passar. Sense aquest pas previ, consideren que qualsevol reforma és només una operació de maquillatge polític per a intentar salvar la cara davant d’unes futures eleccions.
En definitiva, les associacions de víctimes de la dana s’han convertit en un actor polític de primer ordre a la Comunitat Valenciana. El seu crit de ‘justícia’ no és només una consigna, sinó un imperatiu ètic que posa a prova la capacitat del sistema democràtic per a respondre davant d’una catàstrofe que mai hauria d’haver tingut aquestes dimensions. Mentre els tribunals avancen, el record dels que ja no hi són i la lluita per la veritat continuaran sent el motor de la seua acció diària.
