La configuració del nou govern autonòmic de la Comunitat Valenciana, sota la direcció del conseller de Presidència, Justícia i Administració Pública, Vicente Pérez Llorca, ha estat objecte d’una profunda radiografia política i administrativa. L’anàlisi de la nòmina dels 156 alts càrrecs revela una dada significativa: gairebé la meitat d’aquests noms, concretament un 48%, ja formaven part del cos de funcionaris de l’administració abans de fer el salt a la gestió política directa.
Aquest fenomen, conegut com la ‘funcionarialització’ de la política, és una de les característiques definitòries de l’etapa actual de la Generalitat. Segons dades oficials del registre d’alts càrrecs, gran part de les secretaries autonòmiques i direccions generals estan ocupades per persones amb una llarga trajectòria en l’administració pública, el que suggereix una aposta per l’experiència tècnica i el coneixement del funcionament intern de les institucions per damunt dels perfils purament polítics o de partit.
Dins d’aquest grup de funcionaris reconvertits en alts càrrecs, s’hi troben professionals de l’àmbit de la judicatura, l’educació, la sanitat i l’administració local. Per al govern de la Generalitat, aquesta composició és una mostra de ‘professionalitat i rigor’. Argumenten que, davant els reptes de gestió que afronta la Comunitat Valenciana, és fonamental comptar amb persones que sàpiguen com funciona la maquinària burocràtica per tal d’agilitzar procediments i evitar els blocatges administratius tan comuns en les etapes anteriors.
No obstant això, aquesta ‘radiografia’ no està lliure de crítiques. Des de sectors de l’oposició, se senyala que aquesta elecció de perfils funcionaris podria ser una estratègia per a ‘blindar’ certs àmbits de la gestió davant el control polític extern. A més, es posa el focus en el fet que molts d’aquests funcionaris havien ocupat llocs de responsabilitat durant altres etapes de governs del mateix signe polític, el que qüestiona la suposada neutralitat tècnica de les seues nomenaments.
L’altre 50% dels alts càrrecs prové majoritàriament del sector privat, especialment de l’àmbit de la consultoria i el dret empresarial, o bé són quadres de confiança directa dels partits que sostenen el Consell. Aquesta barreja entre el món funcionarial i el privat busca, segons fonts de Presidència, un equilibri entre la seguretat jurídica que aporten els funcionaris i el dinamisme i l’eficiència que s’espera de la gestió empresarial aplicada a la cosa pública.
La gestió del conseller Pérez Llorca ha estat marcada per la reestructuració d’algunes conselleries i la creació de nous organismes de control, on aquests alts càrrecs amb perfil funcionarial juguen un paper clau. La seua presència és especialment forta en àrees sensibles com la Hisenda pública, el Medi Ambient i la gestió de fons europeus, on el coneixement exhaustiu de la normativa és un requisit imprescindible per a evitar sancions o pèrdua de recursos.
En resum, la radiografia dels alts càrrecs de la Generalitat mostra una administració que es recolza fortament en la seua pròpia base de treballadors per a governar. Una tria que, si bé garanteix una continuïtat tècnica, haurà de demostrar si també és capaç d’oferir el canvi polític i la millora dels serveis públics que va prometre l’actual Consell a l’inici de la legislatura.
