El Consell de Mazón utilitza el litoral valencià com a camp de batalla partidista i posa en risc la protecció mediambiental per interessos electoralistes
La gestió de la costa valenciana s’ha convertit en l’últim instrument de confrontació política del Consell de la dreta i l’extrema dreta. L’executiu de Mazón ha decidit atrinxerar-se en una defensa numantina de la seua pròpia Llei de Protecció del Litoral, una normativa que, sota l’aparença de protegir els pobles marítims, amaga una perillosa intencionalitat de desprotecció mediambiental per a afavorir l’especulació urbanística en zones de domini públic. Aquest pols amb el Govern central pel recurs d’inconstitucionalitat no és més que un exercici de teatre polític que utilitza el nostre litoral com a hoste per a la confrontació partidista.
Des de primaveravalenciana.info, alertem que la dita «Llei de Costes valenciana» és un cavall de Troia que busca relaxar les restriccions de construcció en la franja costanera, ignorant de manera temerària les advertències científiques sobre el canvi climàtic i la pujada del nivell de la mar. Mentre el conseller Martínez Mus proclama que defensa als veïns de poblats com la Torre de la Sal o Moncofa, la realitat és que el seu model de gestió és una invitació a continuar ocupant espais que la pròpia natura està reclamant. És una política de l'»avui per a mi i ja veurem demà per als nostres fills».
La creació d’un «front comú» amb altres autonomies conservadores és l’últim invent del Consell per a escenificar una rebel·lió contra les lleis estatals que busquen la preservació del territori. Aquesta aliança d’insubmissió ecològica no té com a objectiu la seguretat jurídica dels ciutadans, sinó el desgast del govern central d’esquerres mitjançant una confrontació estèril que pot costar-nos molt cara en termes mediambientals. La Generalitat valenciana està jugant amb foc en incentivar la permanència de vivendes en zones de risc de desbordament i erosió extrema.
Denunciem que el Consell està utilitzant el sentiment de protecció del patrimoni etnològic dels pobles marítims com a escut humà per a defensar interessos privats. Al darrere de la preservació de les cases tradicionals, sovint s’hi amaga la voluntat de permetre noves activitats econòmiques i hoteleres que acabaran degradant encara més el poc litoral que ens queda lliure de ciment. El model de Mazón és el model de la depredació territorial disfressada de «valencianisme protector», una estratègia que ja va portar a la nostra Comunitat al col·lapse en èpoques passades.
La inacció climàtica de l’actual Consell és un fet innegable que aquesta batalla legal només serveix per a ocultar. Mentre Alacant, Castelló i València pateixen fenòmens meteorològics cada vegada més extrems, la resposta del govern autonòmic és demanar competències per a poder desobeir les normatives de protecció ambiental de caràcter estatal. És una fugida cap endavant irresponsable que anteposa els rèdits electorals immediats a la seguretat física i la integritat de la nostra costa.
Des de l’oposició i els moviments socials, hem de ser clars: no hi haurà patrimoni a defensar si no tenim costa. La veritable protecció del litoral valencià passa per una adaptació real al canvi climàtic, una gestió responsable dels espais naturals i la recerca de solucions que no passen per la confrontació partidista permanent. El que fa el Consell de Mazón és, senzillament, utilitzar el litoral com a moneda de canvi en la seua guerra particular contra Madrid, deixant desemparats als valencians i valencianes davant dels autèntics reptes del segle XXI.
En definitiva, la costa valenciana no pot ser el tauler de joc per a les ambicions de la dreta i l’extrema dreta. Des de primaveravalenciana.info continuarem denunciant aquestes polítiques que prioritzen el benefici privat i el conflicte institucional sobre la preservació d’un bé comú que ens pertany a tots. Exigim un govern que tinga el coratge de mirar el futur amb responsabilitat mediambiental i no amb la vista posada en les urnes i el ciment. El litoral és de la gent, no del partidisme de Mazón.
