La ciutat de València s’ha convertit este dissabte en l’escenari d’una disputa simbòlica i numèrica pel control de l’espai públic. La convocatòria realitzada per l’organització d’extrema dreta Núcleo Nacional, un grup que s’autodefineix per la seua estètica i retòrica neonazi, ha trobat una resposta contundent per part dels col·lectius socials i antifeixistes de la ciutat. Segons les dades recollides a peu de carrer, la contramanifestació antifeixista ha aconseguit aplegar un volum de persones significativament superior al de la marxa ultra, invalidant el relat d’hegemonia que el grup de Vicent Antón —un dels caps visibles de la formació— pretenia projectar a la capital del Túria.
La marxa de Núcleo Nacional s’havia plantejat sota el lema «Seguretat als nostres barris», un eufemisme que, segons els moviments socials valencians, amaga una agenda de caràcter racista i xenòfob. Els assistents a la convocatòria ultra, molts d’ells vinguts de fora de la ciutat en autobusos organitzats, han recorregut un itinerari blindat per un dispositiu policial sense precedents. Malgrat l’esforç logístic de l’organització, que incloïa la distribució de propaganda i simbologia vinculada al nacionalisme radical, el nombre de manifestants no ha arribat a les expectatives generades a les xarxes socials durant les setmanes prèvies.
La resposta de la societat civil
Davant d’esta presència, la plataforma València Antifeixista i diversos col·lectius de barris com Benimaclet i el Cabanyal han articulat una resposta que ha desbordat les previsions inicials. La concentració de rebuig, que ha tingut lloc en punts adjacents al recorregut autoritzat per la Delegació del Govern, ha reunit una multitud heterogènia composta per estudiants, sindicalistes i veïnat organitzat. Els càntics de «València serà la tomba del feixisme» han ressonat amb força, mentre els portaveus dels col·lectius recordaven que la seguretat dels barris no prové de l’exclusió, sinó de la solidaritat i els serveis públics.
La tensió ha sigut palpable en determinats moments, especialment quan les dos columnes han quedat a pocs metres de distància, separades per cordons d’unitats d’intervenció policial. No obstant això, la superioritat numèrica del bloc antifeixista ha marcat el pols de la vesprada, convertint la convocatòria de Núcleo Nacional en un acte aïllat dins d’una ciutat que bullia de reivindicacions socials.
El context d’una ciutat mobilitzada
La jornada no ha estat marcada únicament pel pols ideològic als carrers del centre. La realitat política de València continua travessada per les conseqüències de la catàstrofe de la dana. De fet, la marxa de l’extrema dreta ha coincidit en el temps amb la mobilització mensual que realitzen les víctimes de les inundacions. Estes persones, agrupades en plataformes de damnificats de localitats com Sedaví, Alfafar i Paiporta, s’han tornat a concentrar per a exigir responsabilitats polítiques al Consell i una gestió eficaç de les ajudes que encara no arriben a totes les llars.
La coincidència de les dos marxes ha generat crítiques cap a la gestió de la Delegació del Govern, ocupada per Pilar Bernabé, per permetre que una manifestació de tall neonazi poguera interferir o coincidir amb el dol i la protesta legítima de les víctimes del temporal. Els representants de les víctimes han insistit que els problemes reals del territori valencià són la falta d’infraestructures i la mala gestió de les emergències, i no els discursos d’odi que intenten capitalitzar el malestar social.
Russafa es planta davant la turistificació
Mentre el centre de la ciutat vivia este pols, al barri de Russafa s’ha desenrotllat una acció de caràcter veïnal d’alt impacte. Una cadena humana, formada per centenars de veïns i veïnes, ha envoltat diverses illes de cases per a denunciar la situació límit de l’accés a l’habitatge. La iniciativa, organitzada per la plataforma EntreBarris, ha posat el focus en l’especulació immobiliària i la proliferació d’apartaments turístics que estan expulsant la població resident del barri.
Amb pancartes que resaven «El barri per a qui l’habita», la cadena humana de Russafa s’ha sumat al mosaic de protestes de la jornada, demostrant que el teixit social de València manté múltiples fronts oberts. Els organitzadors han destacat que el dret a la ciutat és indestriable de la lluita contra qualsevol forma d’autoritarisme, establint un nexe d’unió entre la lluita antifeixista i la defensa del territori i l’habitatge.
Al final del dia, el balanç polític és clar per als observadors locals: el intent de Núcleo Nacional de prendre el carrer a València ha quedat eclipsat per una ciutat que ha respost amb una mobilització plural. La presència de grups neonazis, lluny d’intimidar, ha servit d’aglutinador per a una ciutat que, entre el fang de la dana i la pressió del mercat immobiliari, ha decidit que el feixisme no és la solució als seus problemes.
