La crònica de successos d’aquestes últimes setmanes al País Valencià dibuixa un panorama que el discurs oficial de «llei i ordre» de PP i Vox no aconsegueix tapar. Malgrat el desplegament policial i les operacions contra el narcotràfic a Alacant o els robatoris a Benidorm, la sensació d’inseguretat entre la població creix, especialment en els barris més vulnerables que han estat sistemàticament abandonats pel nou Consell. La seguretat no es pot reduir exclusivament a la força policial; ha d’anar acompanyada de polítiques socials que ataquen les arrels de la delinqüència.
Compromís ha posat el focus en esta gran mancança. Per a la coalició valencianista, és una hipocresia que el govern autonomic parle de seguretat mentre retalla en 4,8 milions d’euros les partides destinades a la inclusió laboral i la protecció de col·lectius en risc a través de Labora. Quan es debilita la xarxa social, els sentiments de por i exclusió guanyen terreny, i cap quantitat de policies al carrer pot suplir la falta d’oportunitats i de futur per a la nostra joventut. La seguretat real es construeix amb barris vius, enllumenat digne, serveis socials dotats i una educació que previnga la violència abans que ocórrega.
Especialment preocupant és la situació dels delictes digitals. Tot i la recent sentència del Tribunal Supremo sobre l’abuso sexual digital, les administracions valencianes gestionades per la dreta no estan implementant els programes educatius i de prevenció necessaris als centres escolars. Compromís ha exigit una acció decidida per a protegir els menors en la xarxa, però el Consell prefereix centrar-se en debats ideològics sobre la prohibició de mòbils en lloc d’invertir en acompanyament i formació.
Finalment, la gestió de les emergències continua sent un punt fosc. L’incident de les explosions al clavegueram de Castelló o la gestió de la seguretat en els esdeveniments massius demostren una manca de coordinació que preocupa a la ciutadania. Compromís reclama que la seguretat cresca com un dret integral de totes les persones, sense importar el codi postal on visquen. El model de «seguretat d’aparador» del PP i Vox només busca el titular fàcil mentre deixa desprotegides les organitzacions socials i les famílies valencianes davant els veritables reptes de convivència del segle XXI.