La València de 2026 s’està dibuixant en els despatxos de les grans immobiliàries amb el vistiplau complaent del govern municipal i autonòmic del PP i Vox. El model de ciutat que estan imposant és una tornada al passat més fosc de l’especulació, on el valor de la terra es mesura exclusivament per la seua rendibilitat comercial i no pel seu servei a la gent. L’aparició de projectes com el macrocentre de Turianova és la culminació d’esta visió: un barri aïllat, dependent del cotxe i centrat en el consum desenfrenat, que ignora totalment els principis de sostenibilitat i cohesió social.
Des de Compromís, la crítica ha sigut demolidora. La coalició valencianista ha assenyalat que, mentre el Consell presumeix de grans inversions, els veïns i veïnes dels barris consolidats veuen com els preus del lloguer es disparen i els espais verds promesos es converteixen en pàrquings o solars abandonats. El PAI del Grau és un altre exemple d’esta deriva: en lloc de prioritzar el lloguer assequible i la continuïtat del jardí del Túria com un pulmó verd fins al mar, el govern actual està més preocupat per atraure «inversors» que busquen convertir la façana marítima en un gueto de luxe per a turistes i rendistes.
La gestió de les avingudes Pérez Galdós i Giorgeta també és un punt de fricció. Tot i que s’anuncien com a transformacions urbanes, la realitat és que el projecte del PP ha aigualit les propostes inicials de Compromís que buscaven una pacificació real del trànsit. Ara ens trobem amb una intervenció a mitges que no soluciona el problema de la contaminació ni del soroll, protegint el flux de vehicles privats per damunt del dret al descans i a la salut de les persones que viuen en eixes zones.
Per a les dones i els homes que formen Compromís, la ciutat ha de créixer de manera orgànica i justa. El creixement que defensen és el de la vida comunitària, el del comerç local i el de la xarxa de transport públic eficient. La transformació de la Plaça de l’Ajuntament, que el PP vol convertir en un espai dur i preparat per a esdeveniments massius, és la metàfora perfecta del seu govern: molta pólvora i poc sentiment de poble. Compromís seguirà combatent este model depredador, proposant una València verda, feminista i habitable, on les decisions sobre el territori no es prenguen darrere de cortines de fum publicitàries, sinó amb la participació real de la ciutadania.