La ciutat de València viu aquest febrer una situació de tensió social que recorda els moments més crus de la crisi immobiliària, però amb un nou actor protagonista: la turistificació massiva. El Sindicat de Llogateres de València ha denunciat que el sentiment de pertinença als barris s’està trencant davant l’allau d’apartaments turístics i la compra de finques senceres per part de fons d’inversió que busquen «netejar» els edificis de veïns de tota la vida per maximitzar la rendibilitat.
En barris com el Cabanyal, la Saïdia o Russafa, la pressió és insuportable. El Sindicat assenyala que les renovacions de contractes s’estan fent amb increments que superen el 30%, una xifra totalment desconnectada de la realitat salarial del País Valencià. La mobilització d’aquest mes no només busca frenar desnonaments individuals, sinó forçar la Generalitat i l’Ajuntament a aplicar de manera immediata el control de preus. «No volem ajudes al lloguer que acaben a la butxaca del propietari; volem preus justos», clamen des de les plataformes veïnals.
L’estratègia del moviment social està passant per la sindicació massiva. Busquen que l’organització de les llogateres cresca fins a convertir-se en un contrapoder capaç de negociar col·lectivament davant els grans tenidors. El sentiment d’indignació és especialment agut entre la joventut valenciana, que es veu condemnada a l’exili perifèric, allunyada dels seus entorns de suport i de treball. Des de la nostra perspectiva, recolzar aquestes xarxes és fonamental per garantir que la ciutat continue sent un espai de vida i no un mer aparador per al visitant. La lluita pel dret a l’habitatge a València és, en essència, la lluita per la supervivència de la identitat mateixa dels nostres barris.