A les comarques del sud, especialment al Baix Vinalopó i la Vega Baixa, el teixit social s’ha bolcat en una tasca històrica: fer realitat la regularització de milers de persones que fins ara vivien en la invisibilitat. La Xarxa de Solidaritat d’Alacant, amb el suport d’entitats com Elx Acull, està liderant un procés d’acompanyament que va molt més enllà de la simple gestió burocràtica. El sentiment que es respira a les seues seus és d’esperança, però també de molta cautela davant les traves que el racisme institucional encara imposa en el dia a dia.
Alacant és una terra que creix gràcies al treball de milers de persones migrants en camps, magatzems i llars, sovint sota condicions d’explotació que la situació d’irregularitat facilitava. Les ONG denuncien que, tot i la nova legislació, moltes empreses continuen posant dificultats per formalitzar contractes, tement perdre la seua posició de domini. La Xarxa està actuant com un escut, informant les treballadores dels seus drets i pressionant les institucions perquè els processos de regularització siguen àgils i humans.
Per a aquestes organitzacions, el creixement de la societat valenciana depèn de la seua capacitat d’inclusió. No es tracta de fer caritat, sinó de reconèixer una ciutadania de ple dret a qui ja contribueix a la nostra prosperitat. El sentiment de fraternitat que sorgeix d’aquestes xarxes de suport mutu és el millor antídot contra els discursos d’odi que intenten fracturar la convivència. La lluita al sud del País Valencià és un exemple de com la societat civil pot transformar la vergonya de l’exclusió en l’orgull de la justícia social, assegurant que ningú més haja de viure amb por a ser expulsat de la terra que ha triat per viure.