El front veïnal del Marítim es planta contra la «bombolla» de luxe al Port

La façana marítima de València torna a ser el tauler d’una partida on el veïnat sent que les peces estan marcades. Les associacions veïnals de Natzaret, el Grau i el Cabanyal han teixit una aliança sòlida per a aturar el que consideren l’últim gran despropòsit urbanístic de la ciutat: la construcció de rascacielos de luxe a la zona portuària. Aquesta mobilització no és només una qüestió d’estètica; és una lluita per la supervivència d’uns barris que porten dècades patint la degradació i el bloqueig institucional.

Les portaveus de les associacions són clares en el seu diagnòstic: «València no necessita més torres buides per a inversors estrangers, necessita dotacions públiques, zones verdes i habitatge accessible». El projecte, que promet habitatges d’alt standing a la vora del Mediterrani, és vist pel teixit associatiu com una «provocació» en plena crisi de l’habitatge. Les veïnes argumenten que aquestes torres només serviran per a encarir encara més els preus dels barris del voltant, accelerant una gentrificació que ja està expulsant a les famílies treballadores.

A més de l’impacte social, el col·lectiu ecologista s’ha sumat a la protesta posant sobre la taula l’emergència climàtica. Després dels avisos que la natura ha donat al territori valencià, construir grans infraestructures de ciment en la primera línia de costa és, segons les expertes vinculades al moviment, una «irresponsabilitat històrica». Exigeixen que el sòl disponible s’utilitze per a crear infraestructures verdes que actuen com a barrera natural i espai d’esplai per a la ciutadania, seguint la filosofia de la Capitalitat Verda que València va ostentar.

Les col·lectives ja han anunciat un calendari de mobilitzacions i accions jurídiques per a bloquejar el projecte. El Marítim té memòria; recorden la lluita que va salvar el Cabanyal de l’asfalt de l’antiga prolongació de Blasco Ibáñez, i amb eixa mateixa determinació es preparen per a aquesta nova batalla. La seua és una defensa d’un model de ciutat que no es ven al millor postor, sinó que es construeix des de la proximitat i el respecte al territori.