l País Valencià es prepara per a un dels processos administratius més rellevants de la dècada: la regularització extraordinària de persones migrants. En aquest context, ONGs i sindicats com CCOO han iniciat una campanya intensa d’informació i acompanyament per a evitar que el que és una oportunitat es convertisca en un parany per a les més vulnerables.
L’anunci del govern ha generat una onada d’expectatives en col·lectius que porten anys treballant en l’economia submergida, especialment en el sector agrícola de la Plana de Castelló i en el treball de la llar i les cures en les grans ciutats. Tot i això, les entitats socials alerten del perill de les màfies que ja estan intentant cobrar quantitats desorbitades per tràmits que haurien de ser senzills. La consigna de les organitzadores és clara: «Cura amb les estafes, el procés oficial encara no ha començat».
Organitzacions com Aesco i la Coordinadora Valenciana d’ONGD estan treballant braç a braç per a preparar la documentació de milers de persones. A més, han llançat programes de «viviendes solidàries» per a aquest 2026, buscant oferir un entorn segur a aquelles que es troben en situació de carrer mentre es resol el seu estatus legal. Aquestes entitats no només s’ocupen de la paperassa; la seua missió principal és combatre els discursos de l’odi que s’han intensificat en certs sectors polítics arran de l’anunci de la regularització.
La integració real passa pel treball digne i el dret a la ciutadania plena. Les mediadores interculturals estan fent una tasca pedagògica immensa en barris i pobles, explicant que la regularització és un acte de justícia social que beneficiarà tota la societat valenciana en aflorar l’economia real i garantir drets laborals. El País Valencià, terra d’acollida històrica, s’enfronta al repte de demostrar que la seua solidaritat és estructural i no una moda passatgera.