Els detalls sobre l’incident ocorregut aquest matí als cinemes Yelmo de València s’han ampliat amb noves dades aportades per les docents afectades. Segons el testimoni de la professora de valencià que encapçalava el grup escolar, el personal de la sala no només es va negar a atendre-la en la llengua cooficial, sinó que va condicionar l’accés de l’alumnat a que la comunicació es fera exclusivament en castellà o en anglés.
Ampliació dels fets
Segons el relat que ja està en mans de la inspecció educativa, la situació es va produir en el moment d’identificar el grup per a una sessió escolar prèviament reservada. Quan la docent es va adreçar al personal en valencià, la resposta dels treballadors va ser que no la comprenien i que, per a continuar amb la gestió, havia de triar entre parlar en castellà o fer-ho en anglés, argumentant que eren les úniques llengües de treball habilitades en aquell moment per a l’atenció al client.
Aquest requeriment d’utilitzar una llengua estrangera per a realitzar una gestió administrativa a la ciutat de València, mentre es rebutja la llengua autòctona, ha sigut el punt clau que ha elevat la indignació de les docents i de les famílies de les estudiants.
Reaccions i mesures de Compromís
La coalició Compromís, que ja s’ha fet ressò d’aquesta dada addicional, ha qualificat l’exigència d'»absurda» i «profundament discriminatòria».
- Denúncia per supremacisme: Representants de la formació han assenyalat que prioritzar l’anglés per damunt del valencià en una interlocució amb una funcionària docent de la Generalitat és una mostra de «supremacisme lingüístic».
- Accions a les Corts: Compromís ha confirmat que demanarà explicacions a la Conselleria de Comerç per a esbrinar si una empresa pot imposar l’anglés com a llengua preferent per damunt de les oficials en l’atenció al públic.
La foscor dels cinemes no hauria de ser mai el reflex de la mentalitat de les seues empreses gestores. Tanmateix, el que ha succeït aquest febrer de 2026 als cinemes Yelmo de València ens recorda que, per a determinades estructures de poder, la diversitat lingüística continua sent un enemic a batre. L’expulsió —o més ben dit, la prohibició d’entrada— d’un grup d’estudiants d’un Institut d’Educació Secundària pel simple fet que la seua professora es va expressar en la llengua pròpia del territori, no és un malentès administratiu. És un acte de violència cultural que atempta contra la dignitat d’un poble i el dret a l’educació de la seua joventut.