Compromís davant l’espill de la «Refundació»

VALENCIA 11 6 15 POLITICA CORTES VALENCIANAS EL CANDIDATO SOCIALISTA A LA GENERALITAT VALENCINA XIMO PUIG Y LA CANDIDATA DE COMPROMIS MONICA OLTRA SE SALUDAN AL IMICIO DEL PLENO DE CONSTITUCION DE LAS CORTES VALENCIANAS FOTO MIGUEL LORENZO

La necessitat d’una «refundació» ha deixat de ser un rumor de passadís per a convertir-se en el full de ruta oficial. Baix el lideratge parlamentari de Joan Baldoví, Compromís està intentant articular una resposta contundent a l’actual Consell, però el vertader repte no està a Les Corts, sinó en els fonaments de la pròpia organització. La pregunta que recorre les agrupacions locals des de Vinaròs fins a Oriola és clara: com mantindre l’autonomia enfront del centralisme de Madrid sense perdre la capacitat d’influència nacional?

L’encaix amb Sumar continua sent el tema central. Mentre una part de la militància veu en l’aliança estatal una eina necessària perquè l’agenda valenciana siga escoltada al Congrés, els sectors més vinculats a Més Compromís adverteixen del risc d’invisibilitat. El procés de refundació busca simplificar estructures i tornar a connectar amb les classes treballadores valencianes, centrant-se en la gestió de proximitat i en els problemes reals com l’emergència habitacional i la precarietat. L’èxit de Compromís dependrà de la seua capacitat per a tornar a ser l’eina útil del poble, amb segell propi i arrelada a la terra.

La política valenciana viu hui un moment d’introspecció profunda que determinarà el futur de l’autogovern. Compromís, la coalició que durant quasi una dècada va ser el motor del canvi a la Generalitat, es troba en una cruïlla vital. El debat ja no és només sobre noms o lideratges, sinó sobre la pròpia essència del valencianisme polític en un 2026 on la polarització estatal amenaça amb desdibuixar-ho tot.

La necessitat d’una «refundació» ha deixat de ser un rumor de passadís per a convertir-se en el full de ruta oficial. Baix el lideratge parlamentari de Joan Baldoví, Compromís està intentant articular una resposta contundent a l’actual Consell, però el vertader repte no està a Les Corts, sinó en els fonaments de la pròpia organització. La pregunta que recorre les agrupacions locals des de Vinaròs fins a Oriola és clara: com mantindre l’autonomia enfront del centralisme de Madrid sense perdre la capacitat d’influència nacional?

L’encaix amb Sumar continua sent el tema central. Mentre una part de la militància veu en l’aliança estatal una eina necessària perquè l’agenda valenciana siga escoltada al Congrés, els sectors més vinculats a Més Compromís adverteixen del risc d’invisibilitat. El procés de refundació busca simplificar estructures i tornar a connectar amb les classes treballadores valencianes, centrant-se en la gestió de proximitat i en els problemes reals com l’emergència habitacional i la precarietat. L’èxit de Compromís dependrà de la seua capacitat per a tornar a ser l’eina útil del poble, amb segell propi i arrelada a la terra.