Castelló de la Plana no és només una ciutat d’indústria i serveis; és hui l’epicentre d’un feminisme combatent i profundament arrelat en la realitat de les seues comarques. Els col·lectius feministes de Castelló han aconseguit unir les reivindicacions urbanes amb les necessitats del món rural i agrícola, creant un moviment transversal i imparable.
Amb la mirada posada en el mes de març, les assemblees estan posant el focus en la precarietat de les cures i la situació de les treballadores del sector citrícola. Castelló sap que la seua economia descansa sobre els muscles de milers de dones que, als magatzems de taronja o als camps, sostenen una indústria que sovint les ignora. El feminisme castellonenc denuncia que la bretxa salarial i la falta de serveis públics en les zones rurals afecten doblement les dones, que acaben assumint les cures que l’Estat abandona.
Davant l’avanç de discursos que neguen la violència de gènere, les xarxes de suport mutu als barris s’han reforçat. La sororitat a Castelló no és una paraula buida; és el protocol que s’activa per a crear espais segurs. Des de les històriques fins a les més joves, el moviment demostra que el progrés social es mesura per l’autonomia i la seguretat de les seues dones. A Castelló, el feminisme ha passat a l’acció per a construir una província més justa, poble a poble.