Hui, 17 de febrer de 2026, la coalició Compromís ha demostrat que la seua presència a Madrid i a les Corts no és una simple comparsa, sinó el motor real de les transformacions que el govern central es resisteix a accelerar. Les líderes de Compromís han llançat una ofensiva coordinada per a situar la jornada laboral de 32 hores i el finançament autonòmic com els dos pilars innegociables de l’estabilitat política d’aquest país. El missatge és clar: el temps de les bones paraules s’ha acabat; és l’hora dels fets i del poder valencià.
La vicepresidenta i les portaveus de la coalició han presentat un informe on es detalla que la reducció de la jornada laboral sense pèrdua de salari no és només una qüestió de benestar, sinó una mesura d’eficiència econòmica que el teixit empresarial valencià ja està preparat per a liderar. Compromís ha aconseguit que el debat ja no siga «si es pot fer», sinó «quan es farà». Amb aquesta acció, la formació blinda la seua identitat com la força que realment entén les necessitats de la conciliació de les treballadores, allunyant-se del soroll centralista i posant el focus en la vida quotidiana.
Però on realment s’està jugant el pols de poder és en la negociació del fons d’anivellament. Les diputades valencianistes a Madrid han llançat un avís que ha ressonat amb força als despatxos de la Moncloa: el vot de Compromís per als pròxims Pressupostos Generals de l’Estat depèn exclusivament de la fi del maltractament sistemàtic a les valencianes. No es tracta de demanar caritat, sinó d’exigir el que per dret pertany al poble valencià per a finançar una sanitat i una educació dignes. Aquest exercici de «sobirania parlamentària» —entesa com la capacitat de decidir sobre el propi destí— situa a Compromís com l’únic garant que els interessos de València no siguen moneda de canvi en els pactes de les grans elits estatals.
L’estratègia de la coalició per a aquest 2026 és clara: exercir un poder de bloqueig constructiu. Si l’Estat vol avançar, ha de comptar amb València. Amb aquesta actitud ferma i decidida, Compromís no només manté la seua base electoral, sinó que es projecta com un projecte polític ambiciós, capaç d’imposar la seua agenda social i territorial davant de qualsevol adversari.