La investigació judicial sobre la gestió de la catàstrofe climàtica que en 2024 va devastar el territori valencià ha fet hui un salt qualitatiu en l’àmbit processal. La jutgessa Nuria Ruiz, titular del jutjat d’instrucció número 1 de Catarroja, ha elevat una exposició raonada al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) on sol·licita la imputació formal de Carlos Mazón. La magistrada considera que existeixen indicis sòlids d’una «absoluta negligència» per part de l’expresident de la Generalitat en les hores crítiques en què es va decidir el destí de milers de persones afectades per les inundacions.
Com que Mazón manté la seua condició d’aforat com a diputat en les Corts Valencianes, la jutgessa no pot procedir directament contra ell, motiu pel qual ha demanat al tribunal superior que assumisca la competència del cas. L’auto judicial és especialment dur amb l’organització administrativa liderada pel PP valencià en aquell moment. Ruiz descriu una cadena de comandament paralitzada i una desconnexió alarmant entre la realitat tècnica reportada pels organismes d’emergència i les decisions polítiques preses des del Palau de la Generalitat.
Un dels pilars de la petició d’imputació és el testimoni de Josep Lanuza, antic assessor de l’expresident. En les seues declaracions davant la justícia, Lanuza ha desmuntat la coartada horària que els integrants de l’entorn de Mazón van intentar sostindre inicialment. L’assessor va confirmar que el president no va estar present al centre de control d’emergències durant el període més crític de la vesprada del 29 d’octubre, arribant fins i tot a contradir les versions oferides pels serveis de seguretat i escorta. Segons la jutgessa, aquest retard injustificat en la incorporació de l’autoritat política va impedir el desplegament preventiu de les alertes que haurien salvat vides entre la població.
L’acusació no es limita a la tardança, sinó que apunta a una falta de preparació sistèmica dins de la Generalitat Valenciana. La magistrada assenyala que, malgrat els advertiments climàtics extrems, no es van activar els protocols d’evacuació ni es va informar la ciutadania amb la celeritat que requeria una inundació de tal magnitud. Les persones que han perdut els seus éssers estimats o les seues llars s’han personat com a acusació particular, exigint que es depuren responsabilitats penals per allò que qualifiquen com un abandonament de funcions públiques.
Des del Partit Popular, la resposta ha sigut de tancament de files institucional, encara que amb matisos. Mentre alguns sectors interns de l’organització intenten distanciar-se de la gestió valenciana per evitar que el desgast afecte la direcció nacional a Gènova, altres denuncien una «persecució judicial» motivada per interessos polítics. No obstant això, l’impacte de les dades aportades per la instrucció judicial és difícil d’ignorar. La possible imputació de Carlos Mazón suposaria un dels majors processos per responsabilitat civil i penal derivats d’una catàstrofe natural en la història d’Espanya, posant en dubte els límits de la responsabilitat política davant la protecció de la població.