La neboda de l’espia Paesa confirma que Juan Cotino va portar 650.000€ a Luxemburg i no es va preguntar el seu origen

L’advocada Beatriz García Paesa, neboda de l’espia Francisco Paesa, ha mantingut el que va declarar en el jutjat d’instrucció del case Erial i ha assegurat que l’expresident de les Corts i exdirector general de la Policia Juan Cotino, ja mort, va portar l’any 2001 uns 650.000 euros «en efectiu» per a crear dues societats –tal com ja va declarar en el judici el seu nebot, Vicente Cotino– i ha indicat que no es va preguntar l’origen dels diners.

Així s’ha pronunciat Paesa en la seua declaració, en qualitat de testimoni, en el cas Erial, procediment en el qual s’ha investigat el suposat cobrament de més de 10 milions d’euros en comissions derivades de concessions d’ITV i parcs eòlics de la Comunitat Valenciana. El frau està quantificat en més de 20 milions d’euros.


Paesa, a través de videoconferència, ha explicat el seu paper en la gestió de societats qüestionades en el procediment en constituir-se amb diners presumptament destinats a suborns per les adjudicacions d’ITV i del pla eòlic.

La testimoni, amb despatx a Luxemburg, ha explicat que l’any 2001 Juan Cotino va portar fins al país uns 650.000 euros per a constituir dues societats: Imison i Fenix. «Va ser l’única vegada en la meua vida en què li vaig vore», ha postil·lat.

Sobre l'origen dels fons, ha indicat que a Luxemburg no es preguntava per aquesta qüestió. "De totes maneres --ha agregat-- Vicente Cotino --que era la persona amb la qual ella parlava-- ja treballava amb el banc i els bancs no feien més preguntes que les necessàries sabent qui era el client i que els diners havia eixit legalment d'Espanya. Des de llavors ha canviat molt la legislació", ha dit.

Ha concretat que va ser Vicente Cotino qui li va encarregar obrir les societats de manera fiduciaria amb els diners en efectiu. Les mateixes estaven domiciliades –ha explicat– en una entitat fiduciaria i eren anònimes amb tres administradors. Un d’elles era la testimoni i Vicente Cotino soci únic.

Per a Paesa, Vicente Cotino era una «perla» perquè anava a Luxemburg una o dues vegades a l’any per a l’aprovació de comptes o reunions amb el banc i, la resta, es gestionava per telèfon amb el seu director financer.

Interpel·lada pel paper de l'expresident de la Generalitat Valenciana i exministre amb el PP, Eduarzo Zaplana, en aquest entramat, ha dit que no ho coneixia ni ningú li va parlar d'ell "mai". "Per a mi Zaplana formava part del món de la política espanyol i mai en la meua vida he sabut res d'ell ni tinc idea de qui és. El seu nom mai va ser esmentat per cap dels intervinents, mai", ha repetit.


ACTIVITAT «MÍNIMA» I PARTICIPACIONS
L’activitat de les societats creades a Luxemburg era «mínima» fins que el 2005 es van adquirir participacions de dues societats espanyoles: Inversions Imison i Inversions Impega. Sobre aquest tema, la testimoni ha indicat que es va encarregar de fer la traducció jurada quan es van constituir aquestes entitats i per a fer la compra de participacions.

«Se’m va comunicar –ha indicat– que hi havia un canvi d’accionistes i per això em van presentar a Joaquín Barceló –testaferro confés de Zaplana–, qui va assistir a una reunió amb el seu assessor fiscal, Francisco Grau. També va aparèixer ací Francisco García. Unes societats eren per a Barceló i unes altres per a García», ha postil·lat.

No obstant això, la testimoni ha insistit que Barceló «mai» li va donar cap indicació sobre res mentre que sí parlava amb Grau. «Amb Grau –ha agregat– és amb qui coordinava les ampliacions de capital, em manava documents, em demanava la traducció… No parlava amb Barceló, ja que ell em va dir que para tots els temes fiscals i tot parlara amb Grau. Era la persona de contacte».


Posteriorment, el 2009 va haver-hi una altra sèrie de reunions davant d’un nou canvi: el traspàs de diners d’Imison a una societat holandesa: «Ací va entrar en joc Fernando Belhot –advocat uruguaià i testaferro de Zaplana–, qui em va comentar que atès que la gestió del banc feta a Luxemburg no havia de convenir-los, s’anava a signar un contracte de gestió amb una societat holandesa i els fons es van traspassar», ha exposat.

«Belhot –ha afegit– se’m va presentar i per a mi actuava com si fóra soci de la societat. Mai em va dir el propietari real de les participacions. Mai», ha conclòs.